SISTEMA DIGESTIU

INTRODUCCIÓ

L’aparell digestiu s’encarrega de transformar els aliments en substàncies senzilles (nutrients) perquè les cèl·lules els puguin absorbir i també eliminar restes no digerides (femta).
L'aparell digestiu es format per:

• Tub digestiu: Es un conducte de deu metres de longitud, format per la boca, la faringe, l'esòfag, l'estomac, l'intestí prim, l'intestí gros i l'anus. 

• Glandules digestives: Són un conjunt de glàndules annexes que secreten diferents substàncies que són necessàries per descompondre els aliment. Són les glàndules salivals, el fetge i els pàncrees.

CAPES DEL TUB: (DE DINS A FORA)

• Mucosa: Es la capa més interna, té glàndules que secreten el suc gàstric
• Muscular: Dos tipus, muscular circular i muscular longitudinal
• Serosa: Es la capa externa

A tot el tub arriben vasos sanguinis i nervis, perquè arribin nutrients .

Tot el tub té contracció involuntària excepte la boca, la faringe (epiglotis) i anus.

CAVITAT BOCAL

La boca està entre els llavis i l’inici de la faringe, per la part superior hi ha el paladar i per la part lateral les galtes.

A dins la boca trobem les dents i la llengua. A la boca s’hi tira la saliva,

SALIVA

Les glàndules salivals, la llengua i les dents.

Hi ha tres tipus de glàndules salivals que fabriquen la saliva, que és un suc transparent que digereix els glúcids (digestió química).

LLENGUA

La llengua detecta els gustos i barreja els aliments amb la saliva.

LES DENTS

Els nens petits, només tenen 20 dents de llet i les persones grans 32.

Nom de les dents:

• Incisives: Tallar
• Canines: Esquinçar
• Premolars: Triturar i esquinçar
• Molars: Triturar

LA FARINGE

Comunica amb esòfag (uns 25 centímetres) , amb les vies respiratòries (laringe) i amb l’oïda mitjana (trompes d’Eustaqui). Per mantenir la pressió de l’aire de banda a banda de la boca i l’orella. L’epiglotis tapa la laringe perquè l’aliment no vagi al respiratori.

L’ESÒFAG

Comunica la faringe amb l’estomac està situat entre la tràquea i la columna vertebral.

L'ESTOMAC

Té forma de jota  i hi caben  2,5 litres. Té unes mides de 12 x 24 cm. Entren els aliments, s’hi estan 1 hora i mitja. Tenen la digestió química i mecànica. Peristaltisme es el moviment que fa que el menjar es mogui a l’estomac. Aquest moviment es produeix a la musculatura circular i longitudinal. El suc gàstric està format per aigua, àcid clorhídric, pepsina (digerir proteïnes) i lipases gàstriques (digerir lípids). El vol alimentari digerit a l’estomac s’anomena Quim.

PARTS DE L'INTESTÍ PRIM

Duodè, jejú i l’ili. El duodè es curt (30 cm), al duodè arriba la secreció que bé del fetge i del pàncrees.. Jejú, es més llargs uns 3 metres. L’ili es la part final.

A la part del duodè es completa la digestió química i s’obté un líquid anomenat quil. En l’intestí es produeix l’absorció dels nutrients.

També, conté les microvellositats de la capa interna de l’intestinal:  augmenten la superfície d’absorció.

A l’intestí hi han aquests sucs:

• Suc pancreàtic: digereix proteïnes i greixos, també acaba de  trencar sucres (amilasa pancreàtica)
• Suc biliar: sobretot digereix greixos ( ho fabrica el fetge)
• Suc intestinal: prové dels sucs de l’estomac i acaba de trencar els sucres les proteïnes

Intestí gruixut: colon ascendent, colon transvers, colon descendent.

LES FUNCIONS DIGESTIVES

Parts de l’aparell digestiu

• La ingestió: Es l’entrada d’aliments al tub digestiu a través de la boca. Durant la ingestió els aliments són triturats per les dents i mesclats amb la saliva
• La digestió: És la transformació dels aliments en substancies més senzilles, anomenades nutrients perquè les cèl·lules els puguin aprofitar durant la digestió.
• Mecàniques:  Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments. És duen a terme, principalment, a la boca i a l’estómac. Provoquen canvis físics en els aliments, com ara reduir-los de mite i mesclar-ne els components per facilitar les accions químiques 
• Químiques: Consisteixen en la transformació dels aliments en compostos mes senzills gracies a l’acció de substancies que provoquen canvis químics
• L’absorció: És el procés per mitjà del qual els nutrients obtinguts en la digestió travessen part de la paret del tub digestiu fins els vasos sanguinis
• L’egestió: És l’eliminació a l’exterior de les substancies no dirigides o no aprofitables amb els aliments.

MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU

Les causes de les malalties de l’aparell digestiu són molt diverses. Algunes tenen els efectes perquè els hi ve de família, i ni han que son causades per factors molt diversos, com ara l’estrès el tabac o l’alcohol. La majoria de aquestes malalties es poden evitar amb unes mesures de prevenció.

Algunes malalties de l’aparell digestiu són les càries, la gastroenteritis i la cirrosi hepàtica.

• La càries. És una malaltia infecciosa que la produeixen uns bacteris que afecta a les dents. Per evitar-ho s’ha de reduir el consum de dolços i raspallar-se bé i de la forma adequada les dents.
• El procés per raspallar-se les dents és el següent:
• Raspallar la superfície de davant amb moviments verticals.
• Raspallar les superfícies que masteguem tant les superiors com les inferiors.
• Raspallar la cara interna de les dents.
• Raspallar la llengua.

      El restrenyiment. És un trastorn que dificulta l’evacuació de la femta. Es causat per l’absorció excessiva d’aigua per l’intestí gros, fet que origina una femta seva i dura.

• Les úlceres. Son ferides que s’obren les parets internes del tub digestiu. Es produeixen a l’estomac.  
• La gastroenteritis. És una inflamació de les membranes internes que recobreixen l’estómac i  l’intestí. És una infecció causada per un virus. Provoca vòmits, diarrees i malestar a l’abdomen.
• La cirrosi hepàtica. És una malaltia crònica que consisteix en una mort progressiva, i això fa que el fetge funcioni malament.

Restrenyiment:

Causa: dietes pobres en fibres, estrès i absorció excessiva d’aigua. Mal de panxa

Símptomes: costa expulsar la femta i es molt dura

Prevenció tractament: veure molta aigua i una dieta bona en fibres

Gastroenteritis

Causa: infecció per un bacteri o un virus

Símptomes: Inflamació de les parets de l’estomac i l’intestí, vòmits, diarrea i malestar a l’estomac i a vegades pot donar febre

Prevenció: prendre medicaments que dongui el metge (antibiòtic) per bacteri o (antiviral) pel virus. Dieta adequada. I rentar-se les mans després de cada àpat

Caries:

Causa: menjar molt sucre i bacteris que es queden a la boca

Símptomes: mal de queixal, s’inflamen les genives y la dent es torna negre. La dent es destrueix (trenca)

Prevenció: no menjar tants dolços i rentar-se les dents després de cada àpat.

Ulceres: (gastroduodenal)

Causa: El bacteri que es diu Helicolacter pylory(premi Nobel per Marshall).

Símptomes: molt mal de panxa i sang a la femta. Ferides al tub digestiu, a la capa mucosa.

Prevenció: antibiòtic i no fer exercici per millorar la circulació.

     Cirrosi hepàtica

     Causa :Consum excessiu d’alcohol, o hepatitis B,C

     Símptoma Mal de panxa, cansament, color de la pell groc. Deteriorament progressiu del fetge
     Prevenció: no ingerir alcohol excessiu. Es necessita transplantament. Dieta adequada.